Mòdul 1

1. Europa a l'Edat Mitjana
2. Llegir la literatura a l'EM
3. Sobre el concepte "medieval"
4. El segle XII
5. Emergència i regionalització de les cultures romàniques
6. Literatura comparada i filologia romànica
7. Cultures orals i escrites
8. Cavalleria
9. Estètica
10. Amor
11. Teoria de la recepció i gèneres
12. Estructures antropològiques i literatura medieval

Aquest mòdul pretén fornir l'estudiant dels coneixements contextuals necessaris previs a la lectura de les obres literàries que treballarem en els següents mòduls. Convé que es familiaritzi, així mateix, amb els conceptes que s'hi tracten per tal que els incorpori als seus comentaris en els Debats i les PAC corresponents.

Mòdul 2

1. Èpica; mite o realitat?
2. Ideologies i teories
3. Orígens de la literatura heroica europea
4. L'èpica germànica en llatí: el "Waltharius"
5. L'èpica germànica: "Beowulf"
6. "La cançó de Rotllan"
7. Interludi: la vida d'un sant
8. "La cançó de Guillem"
9. "El cantar de mio Cid"

El segon mòdul se centra en l'èpica. Tot i que analitzarem amb cert deteniment la "Chanson de Roland", tindrem en compte aspectes més generals de l'èpica. L'anàlisi de l'obra de referència es farà no solament des del punt de vista filològic, sinó també antropològic i històric. També establirem relacions temàtiques amb altres tipus de manifestacions artístiques del moment.

Mòdul 3

1. Lírica pretrobadoresca
2. Els gèneres de la lírica medieval
3. La lírica dels trobadors provençals
4. La lírica dels "trouvères" francesos
5. Els trobadors galaicoportuguesos
6. La poesia italiana anterior a Dant

A principis del segle XII comença a cultivar-se al migdia de les Gàl·lies la lírica trobadoresca, una poesia culta d´una alta perfecció tècnica i escrita en llengua d´occ per professionals de la cançó, que suposa una gran novetat en el context de les literatures en llengües romàniques. La tercera unitat està dedicada a aquesta tradició poètica. S´analitzarà primer l´univers ficcional de la fin´amors, els principals gèneres i models en què es va dividir i l´obra d´alguns dels millors trobadors occitans. A continuació, se n´estudiarà la difusió a la corona catalanoaragonesa, a partir dels cançoners de Guillem de Berguedà i de Cerverí de Girona. Finalment, s´estudiarà les causes històriques de la liquidació de la cultura occitana arran de la croada albigesa i les conseqüències que va tenir la invasió militar en la lírica trobadoresca.

Mòdul 4

1. La teatralitat medieval
2. El solc litúrgic
3. Cap a un teatre urbà

El teatre medieval ha de tenir el seu espai en els estudis de literatura europea malgrat ens costi apropar-nos a una pràctica ("performance") pretèrita. L'origen d'aquest teatre té un component clarament religiós, però cal buscar altres elements en la seva gènesi. La funció social d'aquesta manifestacióartística farà que amb el creixement urbà baixmedieval prengui una nova deriva laica. Poligenesi, participació de l'espectador i barreja de gèneres són alguns dels aspectes que estudiarem en aquest apartat.

Mòdul 5

1. La novel·les de matèria antiga o "romans antiques"
2. La matèria de Bretanya. Els "Lais"
3. La matèria de Bretanya. El "Tristany"
4. La matèria artúrica. Chrétien de Troyes
5. L'herència de Chrétien de Troyes: el "roman" artúric al segle XIII
6. Estètica realista i nous corrents narratius al segle XIII

Al segle XII es gesta entorn de les corts europees, especialment a les d´Aquitània del sud i Normandia del nord, una literatura culta en llengua romànica. Sorgeix, en aquest moment, un nou gènere literari, el roman, terme amb què al principi es designava tot relat en llengua vulgar destinat a ser llegit. S'analitzaran els factors socioculturals que van originar aquest nou fenomen literari, i s´identificaran algunes de les principals formes en què es pot dividir, des de les primeres traduccions d´obres llatines, passant pels romans antics, centrats en temes de l´Antiguitat, fins a la matèria de Bretanya, formada pel conjunt d´obres inspirades en relats procedents d´Anglaterra alhora inspirats en la mitologia i el folklore celta. Estudiarem la producció narrativa de Chrétien de Troyes, que té com a centre la cort del rei Artur de Bretanya i, com a protagonistes, els cavallers de la Taula Rodona. Se n´analitzaran, doncs, les obres principals en el context de la llegenda artúrica, de les quals s´estudiarà, a més, l´arquitectura complexa, que donà naixement al gènere novel·la.