Els continguts de l'assignatura es desglossen en quatre unitats docents que corresponen a les grans èpoques de l'evolució del fet artístic des del Renaixement i fins al segle XIX.

Unitat 1. Renaixement i Manierisme

• Trecento
• Quattrocento
• Cinquecento
• Renaixement a Catalunya

L'art del Renaixement tradueix la superació de la mentalitat medieval, caracteritzada per una concepció eminentment teològica de les coses, i fa èmfasi en l'humanisme i la individualitat de les persones, en els temes mitològics recollits de l'antigüitat i en l'observació directa de la natura i el paisatge, al mateix temps que tracta de codificar la representació pictòrica mitjançant la perspectiva i teoritza sobre les arts com a fenomen estètic estretament relacionat amb totes les altres branques del coneixement. En aquest moment l'art es entès com la màxima expressió de la capacitat de creació del gènere humà, de manera que els grans artistes del Renaixement -Leonardo, Miquel Àngel, Durer...- assoleixen una talla colossal.

Unitat 2. L'època del Barroc (segles XVII i XVIII)

• Roma
• Versalles
• Flandes i Holanda
• Espanya i Catalunya

L'art del Barroc es desenvolupa en un context històric resultant de les guerres de religió i en especial de la Contrareforma. D'altra banda, apareixen nous sistemes econòmics basats en el capitalisme incipient, es desenvolupen les monarquies absolutistes en els països catòlics i apareixen les primeres fórmules de parlamentarisme en els països protestants. Tot això, al costat del desenvolupament de la ciència, fa que assistim a uns segles convulsos. Els principals centres generadors d'art al Barroc són Roma, Versalles, Flandes i Holanda, sense oblidar-nos del Segle d'Or espanyol.

Unitat 3. El segle XIX

• Neoclassicisme
• Romanticisme
• Realisme
• Impresssionisme
• Simbolisme

Arran de la Revolució Francesa (1789) s'enceta l'època contemporània i amb ella arriba el segle XIX marcat per la crisi de l'antic règim i per la revolució industrial i el progrés. Aquestes transformacions portaran a molts artistes a revitalitzar l'art del passat, de manera que apareixen alguns moviments artístics que recuperen l'art clàssic (Neoclassicisme) o bé l'art medieval (Romanticisme). D'altres propostes artístiques creixen sota el signe d'una nova classe social: la burgesia (Realisme i Impressionisme), o bé pel desencant provocat pel positivisme i el cientificisme (Simbolisme).

Unitat 4. Modernisme

El modernisme és un corrent artístic que es desenvolupa aproximadament entre 1890 i 1910, entre l'impressionisme i l'eclosió de les primeres avantguardes del segle XX. Es tracta d'un moviment que es troba a cavall del segle XIX i el segle XX, i que aposta per un art modern en consonància amb els gustos d'una burgesia enriquida per la revolució industrial. En funció dels països on es desenvolupa, aquest moviment artístic s'anomena de maneres diferents: Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil o Sezessionstil. A Catalunya significa un dels moments més brillants de la seva història amb figures de la talla d'Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner.